Laberint

De l'autor d' Istanbul Istanbul En Boratin, un cantant de blues de vint anys que ha intentat suïcidar-se saltant del pont del Bòsfor, torna a casa després d'una breu recuperació a l'hospital. Pateix una amnèsia parcial que no li permet recordar qui és però sí dades i fets històrics, tot i que no pot endreçar-los en el temps. Alliberat del dolor i la història personal que el va empènyer a intentar matar-se, el jove passa el temps passejant per Istanbul, reflexionant amb estranys i amics sobre què ens fa ser qui som, submergit en un laberint de narracions sobre la ciutat i el seu passat. Burhan Sönmez guia de manera brillant el lector a través de la ment d'en Boratin i planteja dues preguntes cabdals: qui som, sense els records que ens configuren? I: quin paper juga en la nostra identitat el passat del lloc on vivim? L'autor ens ofereix un text ple d'històries que llisca, suaument, pels revolts i els significats de la memòria, el poder i la fortalesa humana. The New York Times — «Aquest llibre es llegeix com un somni febril. En Boratin és un heroi existencial lànguid que navega pels seus dies alienat com si fos un dels protagonistes de Camus.» Publishers Weekly — «Una meditació filosòfica i cerebral sobre la memòria i el que significa viure sense; accessible i profunda, recorda Albert Camus i Patrick Modiano [...]. És un llibre que, sens dubte, perdurarà en la ment del lector.» Literary Review — «Sönmez guia el lector de manera brillant. Utilitza la narració (anècdotes, faules i històries) per descriure lliçons que són valuoses per entendre la vida. L'entorn és vibrant, i encara que no he estat mai a Istanbul, després d'haver llegit la novel·la tinc una sensació de familiaritat amb la ciutat.» John Ralston Saul — «Amb Laberint, Burhan Sönmez afegeix un altre element important al retrat que fa de la vida actual, amb Turquia com a escenari de tots els nostres drames. De fons, sembla que es pregunta si és possible que societats com la nostra sobrevisquin si se'ns permet recordar.»